dimarts, 14 d’abril del 2009

Trilogia de Nova York de Paul Auster

Una altra sessió del Club de Lectura!

Aquest cop el llibre llegit ha estat Trilogia de Nova York de Paul Auster.

Paul Benjamin Auster va néixer a Newark, estat de Nova Jersey (Estats Units), el 3 de febrer de 1947, fill de Queenie i Samuel Auster.
Des de la seva joventut va ser un gran lector. Els seus escriptors favorits eren Fedor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes (el seu llibre favorit és "El Quixot"), Franz Kafka, Samuel Beckett o William Shakespeare.
Després d'anar a l'Institut Marplewood, Paul va viatjar per diferents països europeus, com França, Espanya, Itàlia o Irlanda. Posteriorment, va estudiar llengua i literatura anglesa a la Universitat de Columbia, centre del qual es va graduar el 1970. En aquesta època mantenia relacions sentimentals amb Lydia David, filla de l'escriptor Robert Gorham Davis.
Seguidament va treballar, gràcies al seu padrastre Norman Schiff (amb qui s'havia casat la seva mare després de divorciar-se de Samuel Auster), un petrolier, després de tornar a França. Va treballar com a traductor d'autors francesos fins que va tornar als Estats Units el 1974, any en què es va casar amb Lydia.
Va començar treballant de periodista al "The New York Review of Books". A mitjans dels 80, i després d'haver escrit poesia i assajos, Auster va debutar coma novel·lista amb el llibre "Jugada de pressió" (1982).
Auster es va revelar internacionalment en publicar amb èxit "La Trilogia de Nova York", tres novel·les d'intriga conformades per "La ciutat de cristall" (1985), "Fantasma" (1986) i "L'habitació tancada" (1986).
Amb posterioritat, Auster va escriure llibres com "El Palau de la Lluna" (1989), "Leviatan" (1992), "Smoke" (1995), "Tombuctú" (1999), "El llibre de les il·lusions" (2002), "La nit de l'oracle" (2003) i "Bogeries de Brooklyn" (2006).
A més, Paul Auster ha publicat poemaris com "Ciments" (1990), un llibre de relats titulat "Creia que el meu pare era Déu" (2002), que recopilava històries enviades per oients a un programa de ràdio.
L'escriptor nord-americà també destaca com a guionista i director de cinema. "Smoke", "Blue in the face" o "Lulu on the bridge" són obres seves.

La sessió del Club de Lectura va ser complicada, ja que cap dels assistents havia acabat de llegir el llibre del tot, però tot i així el vam comentar.

Són tres històries detectivesques que les tres passen a Nova York. La primera (Ciutat de vidre) i la segona (Fantasmes) són pràcticament iguals i la tercera (L'habitació tancada) sembla més normal tot i que cap al final també s'embolica.

Algunes de les frases que es van anar dient durant la sessió van ser les següents:
- "És un llibre que no s'ha d'intentar entendre, t'ha d'agradar o no".
- "Tot i que les històries s'assemblen, és un llibre ingeniós".
- "Són històries de vides urbanes, de sol·lituds".
- "Es nota el fet de ser personatges americans".

El que ha cridat l'atenció és que es diuen moltes frases que volen ser teories de vida, com si fes una mica de profeta, veritats absolutes. També el fet que fa referència, en molts casos, a altres autors i a trossos d'altres llibres, com ara el Quixot o Alícia al País de les Meravelles.

Es va proposar acabar-lo de comentar a la propera reunió, ja que així tothom se l'hauria acabat de llegir.

És un llibre que, en general no es recomanaria, ja que s'entén que és un llibre complexe i que cal conéixer molt bé els gustos dels altres.

La propera reunió del Club serà el dia 30 de maig a les 16:30 hores i la lectura proposada és el llibre d'en Francesc Puigpelat, Els Llops.