_maria-barbal-farre_libro-OMAG604.jpg)
Per començar la reunió del Club de Lectura, vam parlar sobre la biografia de l'autora. Nascuda a Tremp l'any 1949, va viure la infantesa i la primera joventut al Pallars i per continuar el estudis passà a viure a Barcelona on viu actualment. Acte seguit cada un dels assistents comenta les seves impressions. En general, el llibre ha agradat a tothom, però a poques persones els ha semblat un llibre molt bo.
Es relata la història d'una vida, que podria ser la de qualsevol altra persona de l'època, i que parla dels costums i de la manera de viure d'abans. S'expressen sentiments i emocions amb un llenguatge planer i això agrada.
També es comenta que el fet que els capítols siguin breus fa que el llibre sigui fàcil de llegir.
Han cridat l'atenció algunes expressions que apareixen de forma recurrent durant tot el llibre com ara "a pleret" (a poc a poc) i "camins" (vegades).
El comentari del llibre ens porta a obrir un debat de com era de dura la vida dels nostres padrins al poble. Sobre aquest tema es comenta que abans, la gent, com que tenien més necessitats que no pas ara, deixaven les qüestions sentimentals en un segon pla, pot ser per això que, per algun dels assistents, els personatges que van passant per la vida del protagonista no li deixin molta empremta.
Pel que fa a la relació del títol amb la novel·la tothom coincideix en què es tracta de les experiències del protagonista, que a través de les metzines (des de la seva feina de "taupaire") arriba fins a la mel (treballant com a cuiner a un hotel de París).
La puntuació mitjana del Club va ser d'un 6,6.
La propera reunió del Club de Lectura serà el dia 28 de febrer de 2009, a dos quarts de cinc de la tarda, i el llibre proposat aquest cop serà El Celler, de Noah Gordon.
3 comentaris:
Jo penso que el llibre està bé, però que no aporta res de nou. Com es diu en el resum és la història d'una vida qualsevol de l'època.
Sí que descriu bé èpoques passades, però m'agrada que els llibres tinguin una mica més d'acció.
A mi al principi em va passar una mica com tu, però va ser anar-me'l llegint i "connectar" més amb l'obra.
Trobo que és un llibre sobretot realista; potser en excés. Però també penso que és intimista i en alguns punts fins i tot poètic. Bé, millor us passo un enllaç on s'explica "bé" el que vull dir:
http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av04678.pdf
És veritat que no és un llibre de grans passions ni grans aventures, però si que és un llibre que et toca la fibra, pot ser perquè és proper,perquè és intimista, perquè hauria pogut ser la història de mon padrí. Crec que està ben escrit i que explica molt bé com es vivia al pallars a principis del segle XX.
Publica un comentari a l'entrada